Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària. Ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat nombrosos premis, com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres, com La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller (Premi de la Crítica Serra d’Or), La frontera negra, Resurrecció (Premi Crítica Samaruc 2012), La mèdium (Premi crítica Serra d’or), Llibres amb perfum de sang (Premi crítica Samaruc), El triangle rosa (Premi Crítica escriptors valencians) o La música del diable (Premi Gran Angular, 2020). En literatura per a adults destaquen L’estany de foc (Premi Blai Bellver), El quadern de les vides perdudes (Premi Alfons el Magnànim), Un sepulcre de lletres minúscules (Premi Millor Novel·la València Negra), Els ossos soterrats (Premi Agustí Vehí de Novel·la Negra), Dones sense nom i Suburbis del Paradís (2022). Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes al castellà.