Autobiografia d'un exhome negre - Editorial Clandestina

El protagonista d'Autobiografia d’un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l’abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.

Autobiografia d’un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d’un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.

James Weldon Johnson (Jacksonville, Florida, 1871 – Wiscasset, Maine, 1938) va ser un escriptor, poeta, diplomàtic i activista pels drets civils. Fill d’un capatàs ferroviari i una mestra d’escola, de ben jove va interessar-se per la cultura i la literatura i va destacar en diversos àmbits. A més de ser el primer professor negre a la Universitat de Nova York, va treballar com a diplomàtic a Veneçuela i Nicaragua, va escriure la lletra de «Lift Every Voice and Sing» (l’himne afroamericà per excel·lència) i va participar activament en la Societat Nacional per al Progrés de les Persones de Color. L’autobiografia d’un exhome de color és la seva obra més coneguda, i es considera una de les primeres novel·les modernes sobre la identitat racial als Estats Units.