Un tret a l'aire - Editorial Clandestina

Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d’anarquistes. N’hi ha de tota mena: alguns es mouen per l’idealisme més sublim, però d’altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d’organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l’atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l’amenaça d’un comissari que no ha perdut mai l’esperança de veure’l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.

Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l’agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una trentena de llibres, entre els què destaquen L’amant de Rebis (premi Citat de Palma, 2018), La pista d’una morta (2018), El pescador de llum (2016), Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (premi Ciutat d’Alzira, 2012), Faust, el terrorista (2010), Els llops (premi Carlemany, 2005), Roger de Flor (premi Pin i Soler, 2002) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de La ciutat secreta del Toubkal (premi Gran Angular, 2017), Romeo i Julieta. Segona part (premi Ramon Muntaner, 2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (premi Vicent Silvestre, 2015), La nena que es va convertir en mòbil (premi Folch i Torres, 2015), L’artilleria de Mr. Smith (2016) i L’àliga perduda dels nazis (premi Ciutat d’Olot, 2016), entre d’altres.