Temps mort - Editorial Clandestina

Al Robert Camp, un barceloní de trenta-quatre anys, a l’atur, sense gaires il·lusions i de tarannà solitari, li comuniquen que li ha correspost l’herència d’una parenta de qui no havia sentit mai a parlar: una mansió aïllada a prop de Nova Orleans, a l’estat nord-americà de Louisiana. Té poc a perdre, de manera que decideix gastar els pocs diners que li queden en el viatge fins a la ciutat del jazz, la màgia negra i el Carnaval. Allà es veu immers en una inexplicable pandèmia que el farà sentir encara més sol al planeta, envoltat de ninots i amb la missió de salvar el món.

Llort, com ja és habitual en ell, trenca amb els estereotips i canvia molt de gènere, jugant amb el lector. Del negre, naturalment, a la ciència-ficció, passant pel terror psicològic, la política-ficció, el gore, la road trip... Tot de referents cinematogràfics travessen una trama que es va tornant, quilòmetre a quilòmetre, més malaltissa i més violenta.

Amb aquesta barreja intergenèrica, l’escriptor torna a la col·lecció «crims.cat», on ja ha publicat altres novel·les negres com No n’estiguis tan segur i Pes mort, i ha participat als reculls Crims.cat 2.0. Més sospitosos del gènere negre als Països Catalans i Barcelona. Viatge a la perifèria criminal.

Lluís Llort es podria dir que neix a Barcelona el 1966. Aquesta és la quinzena novel·la que publica. N’ha escrit cinc més en companyia d’altres, una desena d’àlbums infantils i ha participat en deu reculls de relats col·lectius. Escriure li permet matar el temps i molts personatges. A «Crims.cat» ha publicat les novel·les No n’estiguis tan segur (2016), Pes mort (2019), Temps mort (2020) i Un assassí (2024) i ha participat en els reculls col·lectius Crims.cat 2.0 (2013), Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017) i Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? (2021). El 2020 va rebre el premi Paco Camarasa per la novel·la Herencias colaterales, traduïda aquell any al castellà.