està buida
Llort publica ara el primer recull de relats. Cinc dels trenta-set contes de Repertori d’incomoditats han aparegut, al llarg dels anys, en títols col·lectius. La resta són inèdits; d’aquests, la meitat són molt breus, i basculen entre l’aforisme i l’acudit. Tot i la dispersió pròpia d’un recull, sobretot si és de procedència variada, hi trobareu l’estil esmolat de l’autor, l’humor, la mala llet, la negror, la narrativa que es mou pels marges dels camins més transitats. Tot això cosit amb el fil de la incomoditat. Situacions que neguitegen, decisions que costa de prendre, fets inconvenients, persones molestes, individus fastiguejats… amb els quals se’ns fa evident que la vida no és una zona de confort.
Si les obres de Llort fossin tortells de Reis, aquest llibre en seria un de ja tallat i servit en porcions. Potser en algun conte hi trobareu el rei diminut de porcellana. O en més d’un. El que és segur és que us tocarà la fava.
Lluís Llort es podria dir que neix a Barcelona el 1966. Aquesta és la quinzena novel·la que publica. N’ha escrit cinc més en companyia d’altres, una desena d’àlbums infantils i ha participat en deu reculls de relats col·lectius. Escriure li permet matar el temps i molts personatges. A «Crims.cat» ha publicat les novel·les No n’estiguis tan segur (2016), Pes mort (2019), Temps mort (2020) i Un assassí (2024) i ha participat en els reculls col·lectius Crims.cat 2.0 (2013), Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017) i Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? (2021). El 2020 va rebre el premi Paco Camarasa per la novel·la Herencias colaterales, traduïda aquell any al castellà.
Comenceu a escriure per començar la cerca…