No hi ha pitjor fúria a l'infern - Editorial Clandestina

A No hi ha pitjor fúria a l’infern, Charles Williams ens presenta una irònica història relatada per Harry Madox, un ambiciós vividor que arriba a Lander, un petit i calorós poble de Texas, on aconsegueix feina com a venedor a comissió de cotxes de segona mà. Ben aviat se li presentaran dues grans temptacions: l’explosiva i sexual dona de l’amo, Dolores Harshaw, i un banc mal guardat. També coneixerà Gloria Harper, la innocent joveneta a càrrec de la financera del mateix concessionari d’automòbils, de qui s’enamorarà. Tres vèrtexs d’un triangle format per l’amor, el sexe i els diners, en què Madox es debatrà entre les pulsions del cor i les de l’entrecuix i, sobretot, s’espavilarà per aconseguir endur-se els diners del banc.

Charles Williams (San Angelo, Texas, 13 d’agost de 1909 – Van Nuys, Los Angeles, Califòrnia, 7 d’abril de 1975). Amant de la vida a l’aire lliure, la caça, la pesca i la navegació, bona part de les seves experiències les plasma a la literatura. Autor de vint-i-dues novel·les, entre les quals destaquen Parany als aiguamolls (1951), El biquini de diamants (1956) o La llarga nit del dissabte (1962), la seva obra va cridar l’atenció de cineastes com Marcel Ophüls, Claude Sautet, Orson Welles, François Truffaut, Phillip Noyce o Dennis Hopper. Se’l considera un dels autors més destacats de la segona generació de la novel·la negra nord-americana juntament amb David Goodis i Jim Thompson.