Això no és un western - Editorial Clandestina

Aquesta història comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seva companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Setè de Cavalleria. Però que els codis mestissos no us enganyin, perquè això no és un western: els policies han acabat allí investigant la mort d'una jove, filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d'una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria.

Després d’Els neons de Sodoma i Dos metres quadrats de sang jove (crims.cat 12), Xavier Aliaga torna a "crims.cat" amb una nova entrega del seu peculiar policia d'origen guineà. Amb la mateixa càrrega d'ironia i crítica social, però amb una història molt més punyent i violenta, en el que es podria considerar el primer thriller de l'autor.

Sóc periodista i escriptor. He fet (quasi) de tot: director de setmanari comarcal, redactor, columnista, tertúlia de ràdio i televisió, comunicació política i cultural, guions de televisió i alguna cosa més. Actualment, sóc responsable de cultura del setmanari El Temps. Vaig nàixer a Madrid, el 1970, per circumstàncies laborals: mon pare era ferroviari, la professió familiar que no vaig seguir. Sóc xativí d'adopció i vocació, la dèria de la lectura m'acompanya des de sempre i la de l'escriptura de quasi sempre. Havia fet, fins ara, quatre novel·les, cadascuna d'un pare i una mare, des de la sàtira de Si no ho dic rebente (2005), a l'astracanada negra d'Els neons de Sodoma (2008), al drama generacional de Vides desafinades (2011, Premi de la Crítica) o la novel·la iniciàtica però transversal El meu nom no és Irina (2013). Aquest llibre que teniu a les mans és un fillol d'Els neons de Sodoma, el primer on apareix l'inspector Feliu Oyono. I és una novel·la, és clar, en deute amb Boris Vian, Chandler, Vázquez Montalbán, Torrent, Chirbes i uns quants més. Un llibre que no hauria estat possible sense l'empenta de dos bojos de la negror, Sebastià Bennasar i Àlex Martín.